Alemanya ha fet un pas decisiu a la protecció davant l'ús malintencionat de drones amb la posada en marxa del seu primer gran centre dedicat exclusivament a aquesta amenaça. El nou organisme neix en un context marcat pel augment d'incursions de vehicles aeris no tripulats a l'espai aeri europeu i, en particular, a l'entorn de l'OTAN.
Ubicat a Berlín, el Centre Conjunt de Defensa contra Drons (GDAZ, per les sigles en alemany) aspira a convertir-se en el punt neuràlgic des del qual es coordinaran les respostes de les autoritats alemanyes davant d'incidents amb aparells no tripulats. La idea és que, davant d'un dron sospitós a prop de instal·lacions crítiques, aeroports o infraestructures sensibles, es pugui reaccionar amb rapidesa i de manera unificada.
Un centre conjunt per coordinar totes les autoritats
El GDAZ ha estat inaugurat pel ministre de l'Interior, Alexander Dobrindt, que ha subratllat que el centre constitueix un pilar clau dins de l'arquitectura de seguretat del país. Segons Interior, per primera vegada s'agrupen en una mateixa estructura els recursos i capacitats dels diferents nivells de l'administració per fer front, de manera específica, als drones, com s'aborda al fòrum mundial de drones de la Interpol.
L'objectiu central del nou organisme és reunir en una sola plataforma les competències dels cossos de seguretat federals, les policies regionals dels estats federats i la Bundeswehr (les Forces Armades alemanyes). D'aquesta manera, es pretén evitar solapaments, llacunes d'informació i respostes descoordinades davant d'incidents que puguin tenir un impacte a tot el territori.
Dobrindt ha insistit que al GDAZ les diferents autoritats treballaran “colze a colze”, integrant la informació disponible i compartint de manera continuada les seves avaluacions de la situació. La prioritat és millorar tant la velocitat com la precisió a l'hora de detectar amenaces híbrides, sabotatges o provocacions deliberades que utilitzin drones com a eina.
Aquesta cooperació reforçada també busca oferir un marc estable i permanent de intercanvi de dades, anàlisi conjunta i presa de decisions coordinada. L'estructura del centre està dissenyada perquè policies, militars i altres serveis de seguretat puguin accedir a la mateixa imatge de la situació a temps real.
Funcionament 24/7 i resposta ràpida al context de l'OTAN
El Centre Conjunt de Defensa contra Drons estarà operatiu les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. No és una oficina purament administrativa, sinó una instal·lació concebuda com a sala de comandament permanent, capaç de rebre alertes, processar informació i activar recursos en qualsevol moment.
Segons ha explicat el Ministeri de l'Interior, el GDAZ començarà a desplegar plenament les funcions a partir del gener, encara que la inauguració formal ja s'ha dut a terme a Berlín. Aquest calendari respon a la necessitat de comptar com més aviat millor amb una capacitat estructurada davant l'increment d'incursions de drones sobre l'espai aeri de l'OTAN, fenomen que preocupa a tot Europa i que s'ha reflectit recentment albiraments i alertes a aeroports europeus.
La missió del centre no es limita a reaccionar davant d'incidents concrets. També ha de proporcionar un marc de treball per avaluar de manera continuada el risc, identificar tendències en lús de drones i ajustar els protocols dactuació. Tot això orientat a minimitzar tant el marge d'error com els temps de resposta davant d'un possible atac o acte de sabotatge.
A la pràctica, el GDAZ actuarà com a node central per coordinar la detecció, seguiment i intercepció d'aparells sospitosos, integrant la informació procedent de radars, sensors especialitzats, serveis d'intel·ligència i avisos ciutadans. Aquesta centralització persegueix que qualsevol incident amb drones pugui ser gestionat amb una visió comuna i una cadena de comandament clara.
Reforç amb unitats especialitzades i cooperació militar
La creació del centre s'emmarca en una estratègia més àmplia de reforç de les capacitats antidrons a Alemanya. A principis de desembre es va posar en marxa una unitat específica de la Policia Federal encarregada de la defensa davant d'aquest tipus d'aparells, que treballa en estreta coordinació amb el nou GDAZ.
Aquesta unitat policial especialitzada està integrada per al voltant de 130 efectius, formats per detectar, identificar i interceptar drones que puguin suposar una amenaça. Les tasques van des de la vigilància d'esdeveniments sensibles fins a la protecció d'infraestructures crítiques, passant pel suport a altres forces de seguretat quan es registren incidents rellevants.
El paper de la Bundeswehr també és fonamental. Les Forces Armades aporten al centre la seva experiència tècnica i capacitats militars, especialment pel que fa a sistemes de vigilància, guerra electrònica i neutralització d'aeronaus no tripulades. El GDAZ serveix, en aquest sentit, com a punt de trobada entre l'àmbit civil i el militar.
Paral·lelament, el Govern alemany té sobre la taula un projecte legislatiu per a ampliar les competències dactuació de lExèrcit en escenaris relacionats amb drones, cosa que encara s'està debatent al Parlament. La idea és clarificar fins on pot arribar la intervenció militar al territori nacional quan es tracti d'amenaces a la seguretat que impliquin vehicles aeris no tripulats.
Investigació, desenvolupament i resposta a amenaces híbrides
A més de la coordinació operativa diària, el centre tindrà una funció clara a l'àmbit de la investigació i el desenvolupament tecnològic. Les autoritats alemanyes volen assegurar-se que els cossos de seguretat i la Bundeswehr disposen sempre de les eines més avançades per detectar i neutralitzar drones.
Està previst que, juntament amb el GDAZ i la unitat policial especialitzada, també s'impulsi un centre específic de recerca en defensa antidrons. Aquest futur organisme s'enfocaria a provar noves tecnologies, millorar els sistemes de detecció i desenvolupar contramesures més eficaces davant d'aparells cada cop més petits, silenciosos i difícils de rastrejar. Un exemple de referència nacional és el laboratori de drones de la Universitat de Burgos.
L'auge de les anomenades amenaces híbrides —accions que combinen ciberatacs, campanyes de desinformació i ús de drones, entre altres elements— ha portat Alemanya a revisar el seu esquema de seguretat. Les autoritats atribueixen bona part dels vols sospitosos detectats els últims mesos, especialment a prop d'instal·lacions militars, infraestructures energètiques i aeroports, a accions vinculades a Rússia amb el propòsit de desestabilitzar el país i intimidar la població.
En aquest escenari, el GDAZ no només respon a incidents puntuals, sinó que contribueix a reforçar la resiliència del conjunt de l'OTAN al flanc europeu. La informació que es generi i es comparteixi des de Berlín pot resultar clau perquè altres països aliats, inclòs Espanya, ajustin els seus propis plans de defensa davant de drones. Casos com els atacs amb eixams de drones reforcen la necessitat de coordinació i millora tecnològica.
Amb la inauguració del Centre Conjunt de Defensa contra Drons a Berlín, Alemanya consolida un enfocament més estructurat i permanent davant dels riscos associats als vehicles aeris no tripulats: des de la coordinació 24/7 entre policies i Forces Armades fins a la creació d'unitats especialitzades i projectes de recerca, tot apunta que la defensa antidrons es convertirà en un component habitual de la seguretat europea en els propers anys.
