La recent incorporació del sistema quirúrgic robòtic EDGE MP1000 en els Hospitals Universitaris San Roque ha situat l'arxipèlag canari al mapa internacional de la cirurgia d'alta precisió. Aquesta aposta tecnològica, impulsada juntament amb UROINTEC, no es limita a renovar equipament: persegueix convertir les illes en un hub internacional de cirurgia robòtica i connectada, amb capacitat per atendre pacients, formar especialistes i col·laborar amb altres sistemes sanitaris.
Des de la direcció del grup sanitari i els responsables d'UROINTEC s'insisteix que la iniciativa respon a una estratègia a llarg termini: aprofitar la posició geogràfica de les Canàries com a nexe tricontinental entre Europa, Àfrica i Amèrica per exportar coneixement, telemedicina i serveis d'alta complexitat. En un territori insular on la distància condiciona l'accés a recursos avançats, la telecirurgia i la cirurgia assistida per robot es presenten com a eines cridades a canviar les regles del joc.
Un salt tecnològic que transcendeix la renovació dels equips
Hospitals Universitaris San Roque, amb la Dra. Herminia Rodríguez i el director general Sebastià Sansó al capdavant, subratlla que l'arribada de l'EDGE MP1000 és el resultat de més d'una dècada de col·laboració estreta amb UROINTEC. Durant aquest temps, les dues entitats han impulsat de manera conjunta la cirurgia mínimament invasiva i la robòtica en l'àmbit privat canari.
El 2023 ja es va produir un primer punt d'inflexió amb la posada en marxa de la primera unitat de cirurgia robòtica de la sanitat privada canària, gràcies a la incorporació del robot Hugo RAS al centre de Sant Bartomeu de Tirajana. Ara, amb l'EDGE MP1000 instal·lat a Vegueta, el projecte fa un pas més cap a un model de “cirurgia connectada” que trenca les barreres físiques de la insularitat i obre la porta a intervencions remotes i col·laboració internacional.
Sansó defineix aquest moment com una autèntica “avançada tecnològica” que consolida l´aliança amb UROINTEC i reforça el compromís del grup amb una medicina més precisa, segura i orientada al pacient. No es tracta només d'atreure tecnologia d'última generació, sinó de integrar-la a la pràctica clínica diària ia la formació dels equips mèdics perquè l'impacte es tradueixi en resultats mesurables.
Segons la Dra. Rodríguez, aquesta nova plataforma se suma a una trajectòria prèvia en què el grup ja va ser pioner en àrees com la medicina nuclear, l'oncologia radioteràpica o determinades cirurgies neurològiques i cardíaques. La robòtica quirúrgica esdevé així una baula més d'una cadena de projectes destinats a situar les Canàries en posicions d'avantguarda en el context sanitari espanyol.
Des de la perspectiva d'UROINTEC, el seu CEO, el Dr. Pablo Juárez del Dago, recalca que aquesta fita és possible gràcies a una combinació de inversió sostinguda i interès real per la innovació. A parer seu, el treball conjunt amb San Roque ha permès que molts pacients que abans havien de desplaçar-se fora de les illes per accedir a cirurgies complexes puguin ser atesos sense sortir de l'arxipèlag.
Canàries com a node tricontinental de cirurgia robòtica
Un dels aspectes més destacats del projecte és la voluntat explícita de posicionar Canàries com a plataforma internacional en cirurgia robòtica i innovació mèdica. El Dr. Alberto Breda, president de la Secció Europea d'Urologia Robòtica (ERUS) i figura clau en el desenvolupament d'aquesta especialitat a Europa, subratlla que l'elecció de l'arxipèlag com a hub tecnològic respon a criteris estratègics més que simbòlics.
La ubicació de les illes, properes a Àfrica, integrades a Europa i en ruta cap a Amèrica, facilita el seu paper com a punt de trobada per a professionals de diferents continents. Aquesta condició geogràfica, unida a la disponibilitat de tecnologia d'última generació i equips mèdics especialitzats, converteix Canàries en un escenari idoni per a la internacionalització de la medicina robòtica.
Breda recorda que la robòtica quirúrgica ha passat en pocs anys de ser una eina gairebé exclusiva a perfilar-se com estàndard futur als hospitals occidentals. Les seves estimacions apunten que, en una dècada, a prop del 80% dels centres sanitaris d'Europa i Amèrica del Nord integraran robots a la seva pràctica habitual, davant d'un percentatge actual que ronda tan sols el 3%. Aquesta expansió, sosté, només serà possible gràcies a una optimització de costos ia l'entrada de noves plataformes com el EDGE MP1000.
El projecte canari aspira a aprofitar aquesta onada de creixement per crear un ecosistema de formació, investigació i pràctica clínica que atregui uròlegs i cirurgians de diferents regions. La idea és que l'arxipèlag funcioni com centre d'entrenament i actualització en tècniques robòtiques, permetent que especialistes de dins i fora d'Espanya es formin sense necessitat de desplaçar-se a altres països capdavanters.
Per al Dr. Juárez, aquest enfocament formatiu és clau en un context en què les patologies urològiques estan augmentant, mentre que el nombre d'especialistes no creix al mateix ritme. La robòtica, combinada amb programes sòlids de capacitació, es planteja com un instrument per a mantenir la qualitat assistencial malgrat la pressió sobre el sistema.
Telecirurgia i cirurgia connectada davant de la insularitat
Si hi ha un element que marca la diferència per a la realitat canària és la capacitat de telecirurgia i connectivitat avançada de l'EDGE MP1000. El Dr. Pablo Juárez incideix que no es parla d'una possibilitat futurista, sinó d'un conjunt de funcionalitats tècniques ja disponibles que permeten plantejar intervencions a distància en un horitzó proper.
En una comunitat composta per vuit illes, amb nuclis poblacionals allunyats entre si ia centenars de quilòmetres del continent, la disponibilitat de cirurgia remota pot transformar la manera dorganitzar latenció especialitzada. A la pràctica, podria fer factible que un cirurgià ubicat a Gran Canària operi un pacient en una illa no capitalina, sense que aquest s'hagi de desplaçar, o que s'estableixin circuits de col·laboració amb hospitals d'Àfrica occidental.
El projecte persegueix desenvolupar un model de “cirurgia connectada” on centres de diferents territoris comparteixin quiròfans virtuals, coneixement i assistència en temps real. Això no només alleujaria la pressió sobre els recursos locals, sinó que facilitaria que experts internacionals participin en procediments complexos, supervisin cirurgies o contribueixin a la formació d'equips sense moure's dels països d'origen.
En aquest context, les Canàries es perfila com un laboratori natural per a la telemedicina d'alta complexitat, on provar i consolidar models d'atenció que després es podrien replicar a altres regions insulars o remotes d'Europa. La clau, apunten els responsables del projecte, serà combinar la infraestructura tecnològica amb protocols de seguretat, connectivitat estable i marcs regulatoris clars.
A més, la integració d'aquestes eines a la pràctica diària obligarà a reforçar la formació específica en telecirurgia, tant en làmbit tècnic com en la gestió de riscos i la coordinació dequips a distància. La idea és que la tecnologia no substitueixi l'experiència clínica, sinó que la potència i la faci més accessible per als pacients dentorns allunyats.
Intel·ligència artificial i realitat augmentada al quiròfan
La nova plataforma robòtica EDGE MP1000 no només introdueix la possibilitat d'operar en remot, sinó que incorpora una sèrie de eines digitals avançades que modifiquen el dia a dia al quiròfan. Un dels punts més rellevants és la integració de intel·ligència artificial (IA) programes d'assistència a la cirurgia.
Segons expliquen els cirurgians implicats en el projecte, aquests algorismes permeten, per exemple, distingir amb més claredat diferents tipus de teixit, anticipar possibles complicacions o fins i tot limitar certs moviments del robot quan aquests superen paràmetres de seguretat preestablerts. D'aquesta manera, la màquina actua com un sistema de suport que redueix el marge d'error humà.
El Dr. Breda destaca que aquests sistemes ofereixen al cirurgià una mena de “sensació tàctil traduïda en imatge”. Tot i que la cirurgia robòtica implica operar a distància dels teixits, la IA torna en forma de senyals visuals la informació sobre la pressió o la força aplicada, de manera que el professional pot ser més delicat en àrees sensibles i més contundent a zones que ho requereixen.
Per la seva banda, el Dr Richard Gaston, referent internacional en aquesta disciplina, posa el focus en les possibilitats de la realitat augmentada. Aquesta tecnologia permet superposar imatges virtuals –com mapes de vasos sanguinis o estructures anatòmiques clau– sobre la imatge en temps real del camp quirúrgic. Si un got no s'aprecia a simple vista, el sistema pot mostrar la seva localització exacta, ajudant a evitar lesions involuntàries.
Aquesta combinació de IA i realitat augmentada es tradueix en intervencions més precises, menys invasives i amb menys risc de complicacions. Segons l'experiència dels professionals, el resultat sol ser un postoperatori més curt, menys dolorós i amb un índex reduït d'incidències posteriors a la cirurgia, especialment rellevant en pacients d'edat avançada o amb patologies complexes.
Impacte clínic: de la urologia a altres especialitats
Encara que el desenvolupament del projecte a Canàries es recolza principalment en la urologia, especialitat en què UROINTEC té una llarga trajectòria, la plataforma EDGE MP1000 està dissenyada per ser multidisciplinari. El Dr. Breda assenyala que la seva aplicació va molt més enllà de l'aparell urinari i s'estén a àrees com ara cirurgia general, toràcica, digestiva i la ginecologia.
Al camp urològic, els principals candidats a aquest tipus d'intervencions són pacients oncològics amb càncer de pròstata, bufeta o ronyó, així com persones amb patologia benigna que requereix reconstrucció fina d'estructures, com estenosi uretrals o determinades cirurgies de la pròstata. La robòtica es mostra especialment avantatjosa en procediments on la precisió mil·limètrica és determinant per preservar funcions i reduir seqüeles.
L'experiència acumulada per Breda inclou fites com el primer trasplantament renal robòtic realitzat a Europa, una intervenció que amb el temps s'ha anat estenent gràcies a la divulgació ia la millora de les plataformes. Aquest tipus d'exemples il·lustra fins a quin punt la tecnologia pot obrir noves vies terapèutiques que abans eren difícils o massa arriscades.
El Dr. Gaston destaca també avenços concrets en procediments com la prostatectomia, que amb l'assistència robòtica ha millorat notablement en termes de precisió, control del sagnat i preservació de funcions. En l'àmbit de la ginecologia, posa com a exemple el tractament de certs casos de cistocele, on la bufeta baixa i produeix incontinència. Amb el robot és possible fer-ne una correcció eficaç sense necessitat d'obrir la vagina, obtenint resultats d'alta qualitat i menor impacte per a la pacient.
La clau, subratllen els professionals, és entendre que l'avantatge més gran de la robòtica no està tant en la “demolició” del teixit malalt com en la capacitat de reconstruir amb extrema precisió. Aquesta qualitat redueix seqüeles, millora la recuperació funcional i contribueix a fer que el retorn a la vida quotidiana sigui més ràpid i amb menys complicacions.
Dades, context espanyol i dimensió econòmica
El desplegament de la cirurgia robòtica a les Canàries s'emmarca en un creixement accelerat d'aquestes tècniques a Espanya. La Dra. Herminia Rodríguez recorda que el darrer any es van realitzar al voltant de 31.000 cirurgies robòtiques al país, amb un pes especialment alt de la urologia, però amb presència creixent en altres especialitats.
Actualment, en territori espanyol operen al voltant de 180 robots quirúrgics, dels quals dos es troben a Hospitals Universitaris San Roque, una xifra significativa per a un grup amb base en un arxipèlag. A més, s'estima que entorn del 60% d'aquests sistemes estan allotjats a centres privats, cosa que situa el sector privat com a motor important de la innovació tecnològica en el sistema sanitari.
Des de la perspectiva econòmica, la incorporació de noves plataformes com l'EDGE MP1000 respon també a una dinàmica de mercat més competitiva. Tal com assenyala el Dr. Breda, l'entrada de diferents fabricants i models està contribuint a ajustar els costos d'adquisició i de manteniment, cosa que a mitjà termini podria facilitar l'expansió de la robòtica a més hospitals, inclosos aquells amb pressupostos més limitats.
Aquest escenari obre la porta al fet que la cirurgia robòtica deixi de ser un recurs exclusiu per a un nombre reduït de pacients i esdevingui una opció assistencial més estesa, especialment en patologies oncològiques on la precisió té un impacte directe en la supervivència i la qualitat de vida. La tendència apunta cap a una democratització progressiva de l'accés, sempre que s'acompanyi de programes adequats de formació i planificació sanitària.
Canàries, en situar-se a l'avantguarda d'aquesta transformació, podria jugar un paper rellevant com referent per a altres territoris europeus que afronten reptes similars en termes de dispersió geogràfica, envelliment poblacional i necessitat optimitzar recursos sense perdre qualitat assistencial.
Col·laboració publicoprivada i formació de professionals
Un dels missatges reiterats durant la presentació de l'EDGE MP1000 va ser la voluntat de obrir la porta a la col·laboració amb la sanitat pública. La Dra. Rodríguez va recordar que Hospitals Universitaris San Roque ha posat en altres ocasions els seus equips i professionals a disposició del sistema públic canari, i que la robòtica no serà una excepció.
En un context de llistes d'espera quirúrgiques i demanda creixent, la disponibilitat de quiròfans dotats de tecnologia avançada en l'àmbit privat es pot convertir en un recurs complementari per a la xarxa pública, sempre que s'articulin acords clars i transparents. La intenció expressada pel grup és que la inversió realitzada reverteixi en tota la població de l'arxipèlag, independentment de si s'atén en un centre públic o privat.
A més del vessant assistencial, el projecte té una clara dimensió docent. El Dr. Juárez i el Dr. Breda coincideixen que un dels grans objectius és convertir Canàries en un centre de referència per a la formació d'uròlegs i cirurgians robòtics. Això implicaria organitzar cursos, estades formatives i programes d'entrenament específics que permetin a professionals de procedències diferents adquirir competències en aquestes tècniques.
L'aposta per la formació es justifica, entre altres motius, pel desajust entre l'augment de la patologia urològica i el nombre d'especialistes disponibles. La robòtica, ben integrada al procés assistencial, pot ajudar a millorar l'eficiència del treball quirúrgic, però requereix cirurgians altament entrenats i amb experiència per treure'n tot el potencial.
En aquest sentit, s'insisteix en una idea recurrent entre els experts: la tecnologia per si sola no garanteix bons resultats. Com recorda irònicament el mateix Breda, “un ximple amb una eina segueix sent un ximple”, subratllant que el robot és un instrument al servei de la perícia humana. Per això la capacitació contínua i l'avaluació de resultats són elements centrals en el projecte canari.
Amb la combinació de infraestructura capdavantera, aliances internacionals i programes de formació, Canàries es prepara per consolidar el seu paper com a pol europeu en cirurgia robòtica, oferint alhora un entorn real de pràctica clínica i un camp de proves per a noves solucions tecnològiques.
El desplegament de l´EDGE MP1000 i l´aliança entre Hospitals Universitaris San Roque i UROINTEC marquen un canvi d´escala per a la sanitat canària: les illes passen de ser receptores d´innovació a convertir-se en generadores i exportadores de coneixement en cirurgia robòtica i connectada. Amb una combinació de telecirurgia, intel·ligència artificial, realitat augmentada i vocació docent, l'arxipèlag es consolida com un hub tricontinental capaç d'atreure talent, col·laborar amb altres sistemes sanitaris i oferir als pacients accés local a tractaments de màxim nivell, alineant així la revolució tecnològica amb les necessitats reals de la població.