Sevilla es prepara per fer un salt rellevant al mapa aeroespacial europeu amb la posada en marxa del Centre d'Innovació de Vehicles Aeris No Tripulats i Mobilitat Aèria Urbana (CUAM). Aquest nou espai tecnològic aspira a convertir-se en una peça central en el desenvolupament de drones i solucions de mobilitat aèria urbana, un àmbit que està creixent amb força a Espanya i al conjunt de la Unió Europea.
Amb una aposta coordinada de la Junta d'Andalusia i la Universitat de Sevilla, el CUAM neix amb la idea d'anar més enllà de la investigació acadèmica tradicional i esdevenir un pont directe entre el laboratori i les empreses, especialment les petites i mitjanes, que busquen oportunitats en un sector amb forta projecció econòmica i d'ocupació.
Inversió pública i objectius del nou centre dinnovació
La Conselleria d'Universitat, Recerca i Innovació té previst destinar el 2026 cinc milions d'euros addicionals al CUAM de Sevilla, recursos que procedeixen del Programa FEDER Andalusia 2021-2027. Aquesta quantia se suma als 15 milions ja compromesos des del 2023, de manera que la dotació total per a la creació i posada en marxa del centre arriba als 20 milions d'euros.
Aquesta infraestructura es concep com un entorn d'alt nivell científic per a generar nou coneixement en tecnologies de drones i en mobilitat aèria urbana, amb especial atenció als vehicles aeris no tripulats per a usos civils. El focus està en el desenvolupament de sistemes autònoms, intel·ligents i assegurances, capaços d'operar en entorns urbans complexos sense comprometre la seguretat ni l'entorn.
Un dels pilars del projecte és la transferència de resultats al teixit productiu. La intenció és que els avenços que s'aconsegueixin al CUAM no es quedin en publicacions científiques, sinó que es converteixin en solucions concretes per a empreses. Per això es planteja un pla de difusió i transferència orientat especialment a pimes de perfil tecnològic i industrial, que sovint no tenen recursos propis per realitzar investigació avançada.
Amb aquest enfocament, la Junta d'Andalusia i la Universitat de Sevilla busquen reforçar i diversificar la indústria aeronàutica andalusa, impulsant la transició cap a productes i serveis de més valor afegit vinculats als drones, la mobilitat aèria urbana i l'aviació més neta, deixant enrere el pes gairebé exclusiu de la fabricació d'aeroestructures tradicionals.
Ubicació estratègica: Aeròpolis i Tablada com a eixos del projecte
El CUAM es desplegarà en dos enclavaments amb forta tradició i pes tecnològic: el Parc Tecnològic Aeroespacial d'Andalusia (Aeròpolis), a l'entorn metropolità de Sevilla, i el aquarterament de Tablada, un espai històric vinculat a l'aviació que es reorienta cap a usos innovadors.
A Aeròpolis, la Universitat de Sevilla ja ha adquirit una nau industrial per un import de 814.677 euros, operació que permet adaptar l'edifici per allotjar part de les instal·lacions del centre. Aquesta nau es troba en procés dʻadequació, amb actuacions que inclouen la instal·lació dʻequipament científic i tècnic especialitzat.
Paral·lelament, la institució acadèmica ha posat en marxa diverses licitacions per a la compra d'equips d'alta especialització, amb què es dotarà els laboratoris del CUAM. Aquests passos administratius evidencien que el projecte es troba en una fase de desenvolupament operatiu, més enllà dels anuncis inicials dinversió.
El desplegament del centre es realitzarà per fases, de manera que les diferents àrees de treball s'aniran posant en marxa progressivament, segons es vagin completant les obres dadequació i recepció dequips. La combinació d´Aeròpolis i Tablada permet disposar tant d´espais de laboratori com de zones aptes per a entrenament operatiu i activitats de vol.
Laboratoris capdavanters i base d'operacions de vol
El disseny del CUAM inclou una sèrie de laboratoris especialitzats que busquen cobrir diferents necessitats tecnològiques de la mobilitat aèria urbana i els vehicles aeris no tripulats. Entre les línies previstes es troba un banc de motors elèctrics i de modelatge, destinat a assajar i optimitzar sistemes de propulsió per a aeronaus lleugeres i drones.
També es contempla un laboratori per a l'estudi de estructures sensoritzades aplicades a la mobilitat aèria urbana, on es podran desenvolupar i validar solucions que integrin sensors a les pròpies estructures de les aeronaus per monitoritzar el seu comportament en temps real. Aquest tipus de tecnologies és clau per garantir una operació segura en espais urbans.
Una altra de les àrees de treball serà un espai dedicat a recobriments i nanoestructures orientades a aplicacions UAM, en què s'abordaran materials avançats, protecció davant de condicions ambientals adverses o millores aerodinàmiques. Amb això, el CUAM inclourà un laboratori de sistemes nets de propulsió, alineat amb les exigències europees de reducció d'emissions i soroll en el transport aeri.
La infraestructura es completarà amb una seu d'operacions de vol i formació que permetrà realitzar proves de camp, pràctiques amb prototips i activitats formatives per a personal tècnic, pilots de drones i altres perfils especialitzats. Així, el centre aspira a ser un entorn integral on convisquin investigació, assaig i capacitació.
Andalusia al mapa europeu dels drones i la mobilitat aèria
L'impuls al CUAM s'emmarca en un context en què Espanya figura entre les deu potències mundials a l'àmbit dels drones i els vehicles aeris no tripulats. Dins del país, Andalusia s'ha consolidat, segons el Pla Estratègic per al Desenvolupament del Sector Civil dels Drons a Espanya 2018-2021, com la segona comunitat amb més rellevància en nombre d'operadors i pilots, només darrere de Madrid.
D'acord amb aquest document, al conjunt nacional es comptabilitzen més de 3.000 operadors de drones, dels quals al voltant de 550 estan radicats a Andalusia. Les previsions oficials apunten que la flota de drones dús professional podria superar les 51.400 aeronaus el 2035 i assolir les 53.500 en 2050, amb un impacte econòmic estimat en 1.220 milions d'euros en 2035 i 1.520 Milions en 2050.
En paral·lel, la Comissió Europea projecta que, en un horitzó de unes dues dècades, el mercat dels drones podria generar més de 100.000 llocs de treball a la Unió Europea, amb una magnitud econòmica que rondaria els 10 bilions d'euros. En aquest escenari, la posició d'Andalusia, amb un sector en expansió i suport institucional continuat, es percep especialment favorable.
El Govern andalús destaca que la comunitat compta amb talent investigador, empreses especialitzades i un ecosistema institucional que inclou programes específics com l'Estratègia Aeroespacial d'Andalusia. El CUAM es considera una peça més d'aquest entramat, orientada a reforçar la competitivitat de la regió davant d'altres pols europeus d'innovació en drones i mobilitat aèria.
Una estratègia aeroespacial de 72 milions i un ecosistema en creixement
La inversió al CUAM no és un moviment aïllat, sinó que forma part d'una estratègia aeroespacial andalusa més àmplia, en què la Conselleria d'Universitat, Recerca i Innovació ha articulat diferents programes i projectes amb finançament europeu i autonòmic.
Entre les iniciatives més destacades figura SpaceInnova Andalusia, un programa de Compra Pública d'Innovació dotat amb 20 milions d'euros, també en el marc del Programa Andalusia FEDER 2021-2027. El seu objectiu és identificar i engegar solucions innovadores de tipus pseudosatelital, amb possibles aplicacions en àmbits com la gestió d'emergències, la lluita contra incendis forestals o la vigilància mediambiental.
A aquesta línia se sumen altres 15 milions d'euros procedents del FEDER per al desenvolupament d'aeronaus més silencioses i amb menys emissions, d'acord amb la iniciativa europea «Clean Aviation», que persegueix transformar el transport aeri cap a models més sostenibles. Aquest tipus de projectes guarda una relació directa amb les tecnologies que es desenvoluparan al CUAM, especialment en l'àmbit de la propulsió elèctrica i els sistemes nets.
A més, continua el suport al Centre d'Experimentació i Certificació d'Aeronaus No Tripulades (CEUS), ubicat a Moguer (Huelva), que n'ha rebut una injecció de 17 milions d'euros per consolidar-se com a referent en la certificació i assaig de drones a nivell europeu.
Si se sumen aquestes partides a la inversió compromesa per al CUAM de Sevilla, el paquet global destinat per la Junta d'Andalusia a reforçar la innovació i la transferència de coneixement a l'àmbit aeroespacial i dels vehicles no tripulats arriba als 72 milions d'euros. Aquest volum de recursos configura un escenari on la comunitat autònoma busca reforçar la seva posició en cadenes de valor tecnològiques d'alt potencial.
Xarxa d'infraestructures i paper de Sevilla com a node aeroespacial
Quan el CUAM estigui plenament operatiu, s'integrarà en una xarxa d'infraestructures aeroespacials que ja funcionen a Andalusia i que li aporten un context de col·laboració i sinèrgies. Entre aquests centres destaca el Centre Avançat de Tecnologies Aeroespacials (CATEC), ubicat a La Rinconada (Sevilla), especialitzat en tecnologies robòtiques, sistemes no tripulats i solucions aplicades a la indústria.
També forma part d'aquest ecosistema el Centre de Vols Experimentals ATLAS, situat a Villacarrillo (Jaén), dissenyat per realitzar assaigs amb avions no tripulats en escenaris controlats. A això se suma el propi projecte CEUS a Huelva, orientat a l'experimentació i certificació, que complementa les capacitats de prova i validació que ofereix la regió.
A l'àmbit de l'emprenedoria i la innovació empresarial, Sevilla compta amb una incubadora d'empreses emergents de base tecnològica a l'àmbit espacial vinculada a l'Agència Espacial Europea (ESA), iniciativa impulsada de forma conjunta per la Conselleria d'Universitat, l'Ajuntament de Sevilla i el mateix CATEC. Aquesta incubadora serveix com a punt de suport per a startups que treballen en solucions espacials i observació de la Terra.
El mapa d'infraestructures es completa amb el Centre Integrat de FP Aeroespacial de La Rinconada, que aporta perfils de formació professional especialitzats en el sector, i amb la Agència Espacial Espanyola, la seu de la qual se situa també a Sevilla, reforçant el paper de la ciutat com a pol de referència en polítiques i projectes espacials a nivell estatal.
En aquest context, el CUAM es perfila com una instal·lació cridada a connectar la investigació universitària, la indústria i les administracions, aprofitant la concentració de recursos ja existents a Sevilla i el seu entorn metropolità. Pel sector suposa disposar d'un centre especialitzat en drones i mobilitat aèria urbana en un territori que ja acumula experiència i massa crítica en l'àmbit aeroespacial.
El desenvolupament del Centre d'Innovació de Vehicles Aeris No Tripulats i Mobilitat Aèria Urbana de Sevilla arriba en un moment en què la comunitat andalusa ha reforçat el seu pes al sector dels drones i l'aviació avançada, amb inversions públiques, infraestructures especialitzades i un centres de recerca en expansió. Amb el suport financer compromès, la ubicació a Aeròpolis i Tablada i una xarxa d'aliats que inclou des de CATEC fins a l'Agència Espacial Espanyola, el CUAM es configura com un projecte cridat a influir en l'evolució de la mobilitat aèria urbana ia consolidar Sevilla com un dels punts de referència del sud d'Europa en tecnologies de vehicles aeris no tripulats.
