L'ecosistema tecnològic europeu s'encamina cap a un nou cicle on la computació quàntica i la robòtica intel·ligent comparteixen protagonisme. Més que una promesa llunyana, aquestes disciplines comencen a cristal·litzar en projectes pilot, programes de recerca aplicada i fulls de ruta industrials que miren directament el 2026 com a any clau de consolidació.
Des del centre tecnològic català Eurecat, referent en R+D industrial i digital a Espanya, la lectura és clara: l'automatització ja no depèn només de robots programats, sinó d'una combinació de intel·ligència artificial agencial, dades del món real i capacitats computacionals avançades, on la tecnologia quàntica i la robòtica cognitiva es retroalimenten. El repte, insisteixen, no és únicament al laboratori, sinó en la capacitat de les empreses per anticipar-se i adaptar-ne els processos.
Computació quàntica: de la teoria als primers casos dús
Per a l'equip científic d'Eurecat, la computació quàntica entra en una fase en què deixa de ser un concepte abstracte per esdevenir una eina de prova en sectors molt concrets. Tot i que reconeixen que l'anomenat “avantatge quàntic” generalitzat continua sent un horitzó llunyà, apunten que a partir del 2026 es començaran a veure aplicacions acotades en àmbits com el farmacèutic, les finances i la logística.
En aquests escenaris es preveu l'ús combinat de equips quàntics reals i emuladors capaços de manejar desenes de cúbits, suficients per experimentar amb problemes d'optimització complexa o simulacions que amb els sistemes clàssics resulten ineficients. Encara no es tracta de reemplaçar els centres de dades actuals, sinó de complementar la computació tradicional amb mòduls quàntics especialitzats que aportin valor en tasques molt específiques.
La visió d'Eurecat encaixa amb les estratègies de R+D marcades per la Unió Europea, que prioritza la creació d'una infraestructura quàntica pròpia i el foment d'aliances amb la indústria. Per a les empreses espanyoles i europees, això es tradueix en l'oportunitat de participar en proves pilot, accedir a plataformes experimentals i començar a formar perfils híbrids que entenguin tant de negoci com d'algorismes quàntics.
En paral·lel, els experts del centre subratllen que aquesta transició requereix temps i planificació: moltes de les capacitats que s'estan desenvolupant avui es provaran en entorns controlats abans d'escalar-se a serveis crítics. Tot i així, el missatge és que qui comenci a explorar ara tindrà un avantatge competitiu quan la tecnologia maduri.
Criptografia postquantica: blindar la seguretat abans que arribi el risc
L'avenç dels ordinadors quàntics té una cara menys visible però igual de rellevant: la necessitat de renovar els sistemes criptogràfics que protegeixen la informació sensible. Eurecat preveu que el 2026 marqui l'inici visible de la migració cap a esquemes de criptografia postquantica, especialment en organitzacions europees exposades a requisits regulatoris estrictes.
Aquesta transició s'alinea amb estàndards i recomanacions com CNSA 2.0 als Estats Units i el marc normatiu NIS2 a la Unió Europea, que empenyen sectors com la banca, l'energia, les telecomunicacions o l'administració pública a revisar les arquitectures de seguretat. No es tracta només d'incorporar-hi nous algorismes, sinó de repensar la gestió de claus, l'actualització de dispositius i la interoperabilitat entre sistemes heretats i solucions futures.
Segons l'anàlisi de l'Àrea Digital d'Eurecat, moltes empreses començaran amb auditories internes per identificar quins actius són més vulnerables al futur escenari quàntic. A partir d'aquí, es definiran plans de migració graduals, combinant solucions de doble capa (clàssica i postquantica) per minimitzar riscs durant el període de transició.
Des del punt de vista europeu, aquesta carrera per la seguretat postquàntica també té una lectura estratègica: qui controli els estàndards i les implementacions de referència guanyarà pes al mercat global de ciberseguretat. Per a ecosistemes tecnològics com el de Catalunya, amb forta presència de pimes industrials i empreses de serveis avançats, adaptar-se aviat pot marcar la diferència entre liderar o operar a remolc.
IA agencial i web agencial: agents intel·ligents que interactuen entre si
Un dels canvis més profunds identificats per Eurecat és la transició des de la IA generativa, centrada en la producció de text, imatges o codi, cap a l'anomenada intel·ligència artificial agencial. En comptes de limitar-se a respondre a instruccions puntuals, aquests agents són capaços de planificar, coordinar tasques, interactuar amb altres sistemes i prendre decisions dins d'uns marges definits.
L'equip de l'Àrea Digital del centre català situa el 2026 com l'any que aquesta IA agencial assolirà una fase de consolidació, acompanyada pel desplegament incipient de la denominada web agencial o Agentic Web. Sota aquest concepte s'agrupa un conjunt de serveis, protocols i API que permetran que diferents agents d'IA es comuniquin entre si de forma automatitzada i segura, sense intervenció humana constant.
A la pràctica, això obre la porta a escenaris on un agent especialitzat en logística negocia temps de lliurament amb un altre que gestiona inventaris, oa sistemes de manteniment industrial on diferents agents anticipen errors, coordinen recanvis i programen intervencions sense haver d'esperar que algú supervisi cada pas.
Per a les organitzacions europees, especialment a l'entorn industrial d'Espanya, aquesta evolució implica canvis en la forma de dissenyar programari, integrar proveïdors i governar els fluxos de dades. No n'hi haurà prou amb tenir un únic model d'IA, sinó que caldrà orquestrar ecosistemes d'agents amb responsabilitats diferenciades i regles clares d'interacció.
Eurecat, que ja participa en iniciatives europees en aquest terreny, apunta que els primers pilots de web agencial se centraran en contextos controlats, com a cadenes de subministrament concretes, plataformes de serveis financers o infraestructures crítiques. L'objectiu serà validar no sols la viabilitat tècnica, sinó també aspectes de seguretat, responsabilitat i compliment normatiu.
IA física i robòtica intel·ligent: l'automatització baixa del paper al taller
Si la IA agencial opera al plànol digital, l'anomenada IA física o embodied AI és el pont amb el món real. Eurecat descriu aquest enfocament com una intel·ligència artificial que percep, raona i actua a través d'un cos, ja siguin robots industrials, vehicles autònoms, drones amb IA o braços col·laboratius que comparteixen espai amb operaris.
Els responsables de l'Àrea Industrial del centre assenyalen que els models d'IA generativa ja han consumit pràcticament tot el contingut disponible a internet per al seu entrenament, de manera que les properes millores s'hauran de recolzar en dades procedents de la interacció directa amb entorns físics. Aquesta necessitat empeny a desplegar sistemes que aprenguin de sensors, càmeres i processos reals, no només informació textual o visual ja existent.
A la indústria europea, especialment en sectors com l'automoció, la logística, la fabricació de components o l'alimentació, ja hi ha una base de robots que es pot enriquir amb algorismes d'aquest nou paradigma. En lloc de limitar-se a repetir moviments preprogramats, les màquines podran ajustar trajectòries, detectar anomalies, col·laborar amb altres robots i reaccionar a imprevistos amb més autonomia.
Per a Espanya i Catalunya, on la robotització avança però encara conviu amb una presència significativa de processos manuals, Zamora FutureLab i altres iniciatives similars mostren com aquesta “robotització intel·ligent” es presenta com una via per guanyar competitivitat sense deslocalitzar producció. Això sí, exigeix inversions en sensors, comunicacions industrials, formació i redisseny de fluxos de treball.
El paper de centres com Eurecat és acompanyar aquesta transició mitjançant projectes de prova que permetin a les empreses experimentar amb IA física a petita escala, avaluar retorns i desplegar després solucions més ambicioses. El focus no és només a la fàbrica, sinó també en àrees com la logística interna, el manteniment d'infraestructures o la assistència en entorns sanitaris.
Europa com a laboratori de convergència entre quàntica i robòtica
Les previsions del centre català encaixen en una tendència europea que combina computació quàntica, automatització avançada i digitalització industrial. La UE finança des de fa anys programes que busquen no només desenvolupar tecnologia, sinó també traslladar-la al teixit productiu mitjançant centres tecnològics, universitats i empreses.
En aquest context, Eurecat actua com intermediari entre la investigació capdavantera i les necessitats reals de la indústria espanyola. El seu equip científic insisteix que la clau és oferir a les companyies capacitat d'anticipació: identificar quines tecnologies emergiran els propers anys, quin impacte poden tenir en costos, qualitat o sostenibilitat, i com incorporar-les sense trencar l'operativa diària.
Projectes pilot a optimització de cadenes logístiques amb eines quàntiques, línies de producció amb robots cognitius i sistemes de monitorització avançada són alguns dels camps on ja s'estan veient els primers passos. Tot i que moltes d'aquestes iniciatives encara no han arribat al gran públic, funcionen com a banc de proves per a models que, si es demostren eficaços, podran ampliar-se a escala nacional i europea.
L'enfocament europeu, a més, posa especial atenció a alinear aquestes innovacions amb l'agenda verda i els objectius de descarbonització. Per això l'interès per solucions que no només millorin la productivitat, sinó que també redueixin consums energètics, minimitzin residus i optimitzin l'ús de recursos.
A curt termini, això es traduirà en una demanda creixent de perfils mixts: professionals capaços d'entendre de robòtica, IA, ciberseguretat i processos industrials, així com responsables de negoci que puguin avaluar el retorn d'invertir en tecnologies encara emergents.
Amb tot aquest teló de fons, el diagnòstic d'Eurecat per al 2026 és que la computació quàntica, la robòtica intel·ligent i la IA física no seran encara tecnologies massives, però sí que marcaran el rumb de la innovació a Espanya i Europa. Les organitzacions que decideixin experimentar ara, recolzant-se en centres tecnològics i col·laboracions publicoprivades, estaran millor posicionades quan aquestes eines madurin i passin dels pilots a les operacions diàries.