La Coordinació de drones per a emergències a la Comunitat Valenciana ha fet un salt important amb la posada en marxa dexercicis conjunts, reunions tècniques i el disseny dun protocol autonòmic específic. Les autoritats busquen que aquests sistemes aeris no tripulats passin de ser un suport puntual a esdevenir una eina integrada, disponible per a qualsevol servei que la necessiti en qüestió de minuts.
En aquest context, la Generalitat està impulsant una estratègia global que unifica bombers forestals, Policia de la Generalitat i serveis d'emergències d'Alacant, Castelló i València sota una batuta mateixa. L'objectiu és clar: que el dron adequat arribi al lloc de l'incident com més aviat millor, amb independència de l'organisme al qual estigui adscrit i aprofitant-ne al màxim les capacitats tecnològiques.
Un protocol autonòmic per mobilitzar drones en qualsevol emergència
La Conselleria d'Emergències i Interior treballa per elaborar un protocol autonòmic de mobilització de drones que permeti activar aquestes aeronaus segons les necessitats reals de cada incident. Aquest marc regularà com es demanen, qui els coordina i com s'integren amb la resta de mitjans desplegats sobre el terreny.
El plantejament passa per trencar les barreres administratives entre cossos, de manera que un dron de Bombers Forestals pugui intervenir en una emergència urbana a una altra província, o una unitat policial donar suport en un incendi forestal, sempre sota un sistema de comandament únic. L'important serà la proximitat, la rapidesa de resposta i l'adequació tècnica del dispositiu, no el pegat que porti al fuselatge.
Aquesta mesura pretén millorar l'eficiència operativa i la capacitat de reacció davant d'incendis forestals, rescats, inundacions, terratrèmols o incidents tecnològics. Els drones permeten avaluar escenaris perillosos sense posar en risc els intervinents, aportar visió aèria en temps real i realitzar anàlisis tècniques detallades des del primer minut.
La Generalitat vol que aquest protocol es complementi amb procediments de treball normalitzats per a tots els pilots i operadors, de manera que, encara que procedeixin de diferents administracions, comparteixin el mateix llenguatge operatiu i s'integrin sense friccions a qualsevol dispositiu d'emergència.
Exercicis a Enguera: el laboratori on es prova la coordinació
La base d'Enguera ha esdevingut un escenari clau per posar a prova la coordinació de drones en situacions d'emergència. Allí s'han desenvolupat pràctiques avançades en què han participat les unitats de drones del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat i de la Policia de la Generalitat, juntament amb un helicòpter d'extinció d'incendis d'Emergències.
En un dels exercicis principals es va simular un incendi forestal de grans dimensions. Sobre aquest escenari fictici, però amb mitjans i procediments reals, es va comprovar com els drones i l'helicòpter V-2, equipat amb localitzador, podien integrar-se en un mateix dispositiu operatiu, coordinant-se amb els equips terrestres desplegats sobre el terreny.
Durant aquestes maniobres, els equips van treballar a la gestió avançada de sensors i transmissions: càmeres òptiques, càmeres tèrmiques, sistemes de posicionament i enllaços de dades en temps real. Es tractava de verificar no només que la tecnologia funciona, sinó que la informació arriba al lloc adequat i en el moment oportú perquè sigui útil per als comandaments de l'operació.
Els assajos també van permetre assajar la convivència segura entre aeronaus tripulades i no tripulades. Helicòpter i drones van compartir espai aeri, sempre sota una estricta coordinació, per evitar interferències i demostrar que és possible treballar de manera conjunta en un mateix teatre d'operacions sense comprometre la seguretat.
Plataforma única: una mateixa pantalla per veure tota l'emergència
Un dels elements més innovadors provats a Enguera és una plataforma tecnològica comuna de coordinació capaç d'integrar en un únic entorn operatiu els vídeos en directe dels drones, la telemetria de vol, la localització dels mitjans i altres fonts de vídeo externes.
Aquesta eina genera allò que els responsables d'emergències defineixen com una «imatge operativa compartida»: una vista global de l'incident que comparteixen tots els nivells de comandament, des del Lloc de Comandament Avançat fins al Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat a l'Eliana. Sobre aquesta imatge es recolzen les decisions tàctiques i estratègiques, des d'on enviar més dotacions fins a quines zones cal prioritzar en una evacuació.
La unitat de drones va comprovar en aquestes pràctiques la transmissió d'imatges, posicions i dades de vol en temps real cap als llocs de comandament, així com l'estabilitat de les comunicacions en un entorn complex. Aquest flux d'informació continua busca reduir al màxim la incertesa, un dels principals problemes a l'inici de qualsevol emergència d'envergadura.
La plataforma està pensada per integrar-se també amb la coordinació de l'aviació tripulada, especialment en incendis forestals on operen helicòpters i hidroavions. La idea és que tots els mitjans aeris comparteixin regles clares i dades comunes, cosa que situa la Comunitat Valenciana en una posició avançada dins del panorama espanyol.
Detecció de drones no autoritzats i seguretat de lespai aeri
A més del suport directe en la gestió d'incendis o rescats, les pràctiques a Enguera van incloure un escenari de risc vinculat a la irrupció de drones particulars a zones d'emergència. Es va recrear la situació en què una aeronau no autoritzada envaeix l?espai aeri reservat a l?operatiu.
En aquest simulacre, els Bombers Forestals i la Policia de la Generalitat van posar a prova els sistemes de detecció i els protocols dactuació davant d'aquestes intrusions. La presència d'un dron aliè al dispositiu pot obligar a aturar operacions aèries per seguretat, amb l'impacte consegüent en l'eficàcia de l'operatiu.
L'assaig va permetre verificar la capacitat dels detectors per localitzar i alertar de la presència de aparells no identificats, així com el grau de coordinació entre els diferents cossos per prendre decisions ràpides: des del tancament temporal d'un sector de l'espai aeri fins a la possible intervenció policial adreçada a localitzar el pilot.
Aquest treball sobre la seguretat del cel d'emergència es complementa amb el desenvolupament d'una plataforma pionera per al control de lespai aeri en lús de drones durant incidents crítics. La Unitat d'Anàlisi de Riscos d'Emergències de la Generalitat col·labora en aquesta eina pensada per integrar-se amb la coordinació aèria tripulada i reduir al mínim els riscos d'interferència.
Taula tècnica i catàleg comú de capacitats
Perquè tot aquest sistema funcioni de manera estable en el temps, la Generalitat ha impulsat la creació d'una taula tècnica específica sobre drones d'emergències. Hi participen el Servei de Bombers Forestals, la Policia de la Generalitat i els sis Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS) de les províncies d'Alacant, Castelló i València, a més dels consorcis provincials i serveis municipals.
Aquesta taula s'encarrega d'elaborar un catàleg detallat de recursos mobilitzables, on es recullen les capacitats tecnològiques i operatives de cada unitat: tipus de drones, autonomia de vol, sensors disponibles, certificacions dels pilots i especialitzacions concretes. No tots els aparells serveixen per al mateix, i vet aquí la clau.
Amb aquest catàleg a la mà, el Centre de Coordinació d'Emergències pot seleccionar el dron més adequat per a cada situació: cambres tèrmiques per a localització de persones, sensors per a anàlisi d'incendis, sistemes de zoom per a vigilància de perímetres o equips amb capacitat d'operar de nit a zones de difícil accés.
Durant les reunions, també s'ha abordat la detecció de necessitats futures de formació i equipament. La idea és anar un pas per davant de la tecnologia i dels riscos emergents, planificant quins tipus d'aeronaus, sensors i programari seran necessaris en els propers anys per mantenir el sistema d'emergències a l'alçada dels reptes climàtics i urbans.
El factor humà i la coordinació entre cossos
Més enllà dels dispositius, la Generalitat insisteix que l'èxit d'aquest model depèn en bona mesura del talent humà que hi ha darrere de cada dron. El director general d´Innovació en Emergències, Raúl Quílez, ha remarcat la necessitat de crear una xarxa de persones expertes en maneig d´aeronaus no tripulades i en coordinació de mitjans aeris.
La idea és que, encara que els operadors pertanyin a organismes diferents —bombers, policia o serveis municipals—, tots treballin amb procediments similars, comparteixin estàndards de seguretat i s'integrin sense friccions en un dispositiu comú. Aquesta estandardització redueix errors, agilitza la comunicació i facilita que qualsevol equip es pugui sumar a un operatiu en marxa.
A les trobades celebrades al Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, s'ha posat sobre la taula la importància de la formació contínua en matèries com a gestió de l'espai aeri, interpretació d'imatges tèrmiques, integració en estructures de comandament i ús de noves eines de programari.
Aquest enfocament reforça la idea que l‟estratègia valenciana no es limita a «comprar drones», sinó a construir un sistema organitzat i assegurança de treball en xarxa, en què cada operadora i cada pilot sàpiguen quin és el seu rol i com encaixa dins del conjunt.
Capacitats avançades de la unitat de drones de Bombers Forestals
Dins aquest entramat, la unitat de drones dels Bombers Forestals de la Generalitat té un paper especialment rellevant. Aquesta unitat està especialitzada en cerca de persones, termografia, detecció de punts calents i fotogrametria, funcions totes elles essencials en incendis forestals i rescats en entorns naturals.
Els seus equips donen suport habitual a incendis forestals, cremes prescrites, inundacions, terratrèmols i grans catàstrofes, a més d'intervenir en rescats de persones a zones de difícil accés. Gràcies a les vistes zenitals i als mapes generats a partir d'imatges, els comandaments poden comprendre millor l'evolució d'un foc o l'impacte d'una riuada.
La unitat compta també amb drones equipats amb intel·ligència artificial, càmera tèrmica, visió nocturna i càmera RGB d'alta resolució. Aquests aparells són capaços de reconèixer patrons associats a persones, vehicles, focus de foc o columnes de fum, cosa que facilita prioritzar zones de cerca i detectar riscos que, a simple vista, podrien passar desapercebuts.
A les pràctiques desenvolupades a Enguera s'ha demostrat com aquestes capacitats tecnològiques, combinades amb la plataforma de coordinació, multipliquen l'eficàcia dels serveis d'emergències, aportant un nivell de detall i rapidesa d'anàlisi que fa uns anys era difícil imaginar-se en un operatiu de camp.
Tot aquest procés d'avenç a la coordinació de drones per a emergències a la Comunitat Valenciana reflecteix una aposta decidida per integrar tecnologia, formació i treball en xarxa. Les proves a Enguera, el desenvolupament d'una plataforma única, la taula tècnica i el futur protocol autonòmic dibuixen un model en què els mitjans aeris, tripulats i no tripulats, actuen com una sola eina al servei de la ciutadania, amb més informació, més seguretat i una capacitat de resposta que situa el sistema valencià entre els més avançats de l'entorn europeu.
