Dinamarca ha ordenat la suspensió nacional dels vols de drones civils durant aquesta setmana, després d'una cadena de deteccions a prop d'instal·lacions sensibles i coincidint amb l'arribada de lÃders europeus a Copenhaguen. La decisió busca rebaixar la tensió operativa en un context de seguretat més exigent.
La restricció, en vigor de dilluns a divendres, persegueix facilitar el treball de la policia i les forces armades i evitar confusions entre vols autoritzats i aparells potencialment hostils. Les autoritats apunten que és una mesura temporal i proporcionada al risc.
Què s'ha decretat i durant quant de temps
El Ministeri de Transport, encapçalat per Thomas Danielsen, ha tancat el espai aeri danès als drones civils a tot el territori durant la setmana de la cimera. L'ordre s'empara a les facultats previstes a la Llei d'aviació i aplica sense distinció de models o pesos recreatius i professionals.
L'incompliment podrà ser sancionat amb multes o penes de presó de fins a dos anys, segons ha precisat el Govern. D'aquesta manera, es busca impedir que dispositius no autoritzats entorpeixin desplegaments de seguretat o es confonguin amb aeronaus amb intenció maliciosa.
La prohibició no arriba a operacions estatals i d'emergència: en queden exclosos els vols militars, policials i sanitaris, aixà com actuacions indispensables de protecció civil. Les autoritats recomanen als operadors mantenir els seus equips a terra i seguir els avisos aeronà utics publicats.
Els incidents que van desencadenar la decisió
En els darrers dies, les Forces Armades daneses en van confirmar de nous albiraments recurrents de drones als voltants de diverses casernes, amb desplegament de recursos per al seu seguiment. La Policia de Jutlà ndia Centre i Oest també va registrar activitat a prop de la base aèria de Karup.
Els episodis es van estendre a diversos aeroports, incloent el principal hub de Copenhaguen, amb tancaments temporals i desviaments que van afectar milers de passatgers. També hi va haver incidències notificades a Aalborg, Esbjerg i Sønderborg, a més de la base de Skrydstrup, el que va elevar el nivell d'alerta.
L'Executiu ha qualificat aquest patró com a part d'una possible estratègia de guerra hÃbrida, encara que per ara no hi ha atribució oficial. S'han esmentat hipòtesis externes, mentre que les parts al·ludides han negat implicació. En qualsevol cas, l'objectiu declarat és reduir riscos durant la cimera europea.
Reforç i context internacional
En suport a Dinamarca, Alemanya ha enviat a Copenhaguen la fragata de defensa aèria FGS Hamburg y equips antidrons per reforçar la seguretat de lesdeveniment. Aquests sistemes C-UAS combinen tecnologies de radar, òptica i acústica per detectar i contrarestar aeronaus no tripulades.
La OTAN ha intensificat la seva vigilà ncia al mar Bà ltic, amb més plataformes d'intel·ligència, vigilà ncia i reconeixement, i presència naval addicional dins de les missions Baltic Sentry i Eastern Sentry, segons el portaveu aliat Martin O'Donnell. El reforç respon a incidents regionals recents ia la necessitat de protegir infraestructures crÃtiques.
A més, Suècia sha compromès a facilitar capacitat antidrons complementà ria. En paral·lel, Europa està en alerta després de reports d'incursions de drones a països com Polònia i Romania, un teló de fons que afegeix pressió als dispositius de seguretat danesos.
Amb l' prohibició temporal vigent fins divendres, les autoritats pretenen garantir un entorn controlat mentre avancen les indagacions sobre els albiraments i es desenvolupa la cimera. Es demana a la ciutadania que informi qualsevol activitat sospitosa i que eviti volar drones, encara que disposi d'autorització habitual.
