En una comunitat tan gran i amb hiverns tan durs com Castella i Lleó, la seguretat a la carretera durant episodis de fred, gel i neu depèn cada vegada més de les dades i no només de les llevaneus o de l'escampat de sal. L'administració autonòmica ha decidit donar un nou impuls a aquesta estratègia digital amb el desplegament de més estacions meteorològiques i sensors a la pròpia calçada.
La Junta ha licitat la instal·lació de 18 nous equips d'estacions meteorològiques i sensors de temperatura de la calçada repartits per diversos punts estratègics de la xarxa autonòmica. Amb aquesta actuació, es persegueix completar la cobertura existent, millorar l'anticipació davant de fenòmens adversos i facilitar que el trànsit es mantingui el més segur i fluid possible quan l'hivern prem.
Reforç de la xarxa de control hivernal a les carreteres autonòmiques
Segons la informació facilitada per l'administració autonòmica, el contracte compta amb un pressupost de 135.000 euros i un termini dexecució de sis mesos. Durant aquest període se subministraran i instal·laran els 18 nous equips a carreteres de titularitat autonòmica, prioritzant trams sensibles per la seva altitud, la seva exposició a nevades o la freqüència amb què pateixen gelades.
Aquesta actuació la impulsa la Conselleria de Mobilitat i Transformació Digital, dins una línia de treball centrada a aplicar la digitalització a la vialitat hivernal. La idea és passar de decisions basades en experiència i previsions generals a decisions recolzades en dades mesurades sobre el terreny i en temps real, una cosa especialment útil en una xarxa viària extensa i molt diversa.
La licitació no es limita a col·locar aparells a la cuneta: forma part d'una estratègia més àmplia de modernització tecnològica que cerca millorar tant la capacitat de resposta dels equips de conservació com la informació que s'ofereix a la ciutadania sobre l'estat de les vies durant els temporals.
En paral·lel a aquestes noves estacions i sensors de calçada, la Direcció General de Carreteres i Infraestructures manté i amplia altres sistemes de mesurament ja existents, de manera que els nous 18 punts se sumaran a una xarxa que arriba als 145 dispositius desplegats per tota la comunitat quan finalitzi el contracte.
Un projecte lligat a Territori Rural Intel·ligent
El desplegament d'aquests 18 nous equips s'integra al projecte Territori Rural Intel·ligent de Castella i Lleó, una plataforma que permet monitoritzar diferents serveis públics en temps real, entre ells la gestió de les carreteres autonòmiques durant l'hivern.
A través d'aquesta plataforma digital, els tècnics poden consultar de forma centralitzada les dades que envia cada estació meteorològica i cada sensor de calçada. És possible visualitzar la informació d'un punt concret o agrupar-la per zones, carreteres o províncies, cosa que facilita la planificació dels treballs de conservació i el disseny de les operacions davant de la neu.
Els equips no es limiten a mesurar si fa fred o calor. Registren múltiples paràmetres ambientals i de la superfície de la carretera, cosa que permet afinar molt més les decisions sobre quan i on actuar. Així, es redueix la dependència d'estimacions generals i es guanya marge d'anticipació en episodis de risc.
Territori Rural Intel·ligent funciona, a la pràctica, com el tauler de control des del qual se supervisa la xarxa d'estacions meteorològiques, sensors de temperatura de calçada i mesuradors de fundents, convertint-se en una eina clau per als responsables de la vialitat hivernal.
Què mesuren les estacions i els sensors de temperatura a la calçada
Els nous equips instal·lats a la xarxa autonòmica estan dissenyats per oferir dades detallades i contínues sobre l'entorn. Entre les variables que es monitoritzen destaquen la temperatura ambient, la humitat relativa, el punt de rosada i la pressió atmosfèrica, tots ells factors que influeixen directament en laparició de fenòmens com la boira, les gelades o les nevades persistents.
A més, les estacions incorporen mesures de velocitat del vent i altres paràmetres que ajuden a valorar l'impacte de les ratxes fortes a la circulació, especialment en trams elevats o exposats. Aquesta informació permet ajustar, per exemple, el tractament de la calçada o recomanació de restriccions puntuals quan el vent combina amb neu o gel.
L'element més rellevant per a la seguretat hivernal és, amb diferència, la temperatura de la calçada. Aquests sensors s'instal·len en el propi ferm o molt propers i permeten saber en temps real si el paviment és a prop del punt de congelació, si hi ha risc de placa de gel o si l'acció de la sal està sent efectiva.
La informació sobre el ferm es complementa amb sensors que controlen el volum de fundents en sitges i dipòsits de salmorra. Així, els responsables saben en tot moment quanta sal o dissolució hi ha disponible a cada base, cosa que facilita la logística quan es preveuen diversos dies seguits de temporal.
En conjunt, totes aquestes dades permeten una gestió més fina de la vialitat hivernal: els equips de conservació poden decidir amb més precisió quan sortir, quines rutes cobrir primer, quant producte aplicar i quan cal reforçar una zona davant un empitjorament sobtat de les condicions.
De 127 a 145 punts de control: una xarxa cada cop més densa
Fins ara, la xarxa autonòmica de Castella i Lleó ja comptava amb 127 dispositius entre estacions meteorològiques i sensors vinculats a la calçada. Aquests equips permeten monitoritzar tant les condicions meteorològiques com l'estat dels fundents emmagatzemats en sitges i dipòsits de salmorra repartits per la comunitat.
Amb el nou contracte, la xarxa s'ampliarà fins als 145 punts de control. Això suposa un salt qualitatiu en la capacitat d'observar què passa sobre l'asfalt al llarg de milers de quilòmetres, especialment als llocs on les incidències per neu o gel són més habituals.
La Direcció General de Carreteres i Infraestructures utilitza aquesta malla de dades per optimitzar la logística de la vialitat hivernal. Saben per endavant on és més probable que apareguin gelades, quines zones porten diverses hores per sota de zero o quines carreteres ja han rebut tractament amb sal, tot això abans que els problemes es tradueixin en talls o accidents.
Aquest increment de punts monitoritzats reforça, a més, la capacitat d'informació al ciutadà. Les dades es poden integrar en panells de missatgeria variable, avisos en mitjans o plataformes digitals, de manera que els conductors coneguin amb més precisió què es trobaran als trams més conflictius.
L'objectiu final és que, gràcies a aquesta xarxa d'estacions i sensors, les decisions sobre restriccions, desviaments o tractaments preventius es prenguin amb més rapidesa i fonament, reduint tant els riscos per als usuaris com els costos associats a les operacions hivernals.
Localització dels 18 nous equips a Castella i Lleó
La selecció dels punts d'instal·lació respon a criteris tècnics que tenen en compte la altitud, la freqüència d'episodis de neu o gel i la importància de cada via a la xarxa autonòmica. Els nous sensors i estacions es reparteixen per set províncies: Àvila, Burgos, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria i Zamora.
A la província de Àvila, el nou equip s'ubicarà a la CL-610, punt quilomètric 70,560, al terme de Madrigal de les Altes Torres. Aquest punt se suma a altres emplaçaments ja existents a la província, com el port de Navalmoral, Hoyocasero o Las Navas del Marqués, on ja s'havien instal·lat dispositius en anys anteriors.
En Burgos, es reforça de forma especial la vigilància al port de La Mazorra, un pas molt transitat en la connexió amb la zona est de Cantàbria. Allà es col·locaran dues noves estacions a la CL-629, als punts quilomètrics 44,300 i 84,750, per tal de controlar en temps real tant la temperatura de l'aire com la de la calçada, la humitat, el vent o la pressió atmosfèrica.
La província de Palencia comptarà amb tres equips addicionals: un a la CL-615, pk 90,215, a l'alçada de Guardo, i dos més en carreteres provincials de muntanya, la P-210, pk 36,006, a Cardaño de Abajo, i la P-225, pk 30,323, a Valderrábano, zones on el gel i la neu són habituals durant bona part de lhivern.
En Salamanca, el desplegament és especialment visible, amb quatre nous equips destinats a cobrir àrees de diferent orografia i climatologia. S'instal·laran a la SA-100, pk 5,113, a La Hoya; a la SA-104, pk 23,280, a Gallecs de Solmirón; a la SA-201, pk 24,450, a l'Alberca; i en la SA-214, pk 4,500, a Guijuelo, reforçant zones de serra i eixos de comunicació rellevants per a la província.
La província de Segòvia incorporarà dues estacions més: una a la CL-605, pk 15,440, a Puente Oñez, i una altra a la SG-323, pk 14,200, a l'entorn del Mirador Zuloaga. Tots dos punts serveixen de referència per coordinar les actuacions en una xarxa viària on les gelades nocturnes són freqüents.
En Sòria, una de les províncies amb més tradició de neu a la comunitat, es reforcen de forma clara els trams de muntanya. S'instal·laran equips al Port d'Oncala (SO-615, pk 19,000), el Port de Santa Inés (SO-830, pk 17,000), el Port de la Carrasca (CL-101, pk 16,000), els Alts de Villasayas (CL-101, pk 92,800) i Alt del Fita de la Llastra (SO-160, pk 33,540), configurant una xarxa molt densa a zones tradicionalment complicades.
Finalment, la província de Zamora es beneficiarà amb un nou dispositiu a la CL-612, pk 69,830, a la comarca de Terra de Campos, una àrea on el fred intens i les gelades poden afectar la circulació encara que no hi hagi grans acumulacions de neu.
El port de La Mazorra i altres punts crítics sota lupa
Dins aquest desplegament, alguns trams destaquen per la seva conflictivitat hivernal especial. És el cas del port de La Mazorra, al nord de Burgos, considerat un dels passos més delicats per la seva altitud i la freqüència amb què pateix nevades i plaques de gel.
Amb la instal·lació de dues noves estacions a la CL-629, els responsables de la gestió de la carretera poden seguir en temps real l'evolució de la temperatura del ferm, la intensitat del vent i la humitat, dades determinants per anticipar laparició de gel i activar les operacions de neteja o tractament abans que els problemes es traslladin als usuaris.
Una cosa semblant passa a ports sorians com Oncala, Santa Inés o la Carrasca, on els equips de conservació solen treballar amb condicions molt canviants en poques hores. La presència d'estacions i sensors de calçada permetrà ajustar millor els temps de sortida de les màquines i la quantitat de sal o salmorra necessària a cada moment.
En zones com La Foia, Gallecs de Solmiró o La Alberca, a Salamanca, la combinació d'orografia de muntanya i temperatures baixes fa que la informació precisa sobre la calçada sigui especialment útil per evitar sorpreses als conductors que transiten diàriament per aquestes vies.
Aquests punts crítics, de què ara es disposarà de lectures constants, s'integren així en una xarxa autonòmica que permet vigilar amb lupa els trams on un parell de graus de diferència poden marcar l'aparició o no de gel a la calçada, amb el consegüent impacte en la seguretat viària.
Vialitat hivernal més eficient: de les dades a l'acció
El propòsit de tota aquesta infraestructura tecnològica és clar: convertir les dades recollides per les estacions i els sensors en decisions ràpides i eficaces sobre el terreny. La informació que arriba a la plataforma Territori Rural Intel·ligent es tradueix en ordres concretes als equips de conservació.
Quan les lectures de temperatura de calçada s'acosten al punt de congelació i es combina amb humitat o boira, els serveis de carreteres poden activar tractaments preventius amb sal o salmorra als trams més exposats, evitant que es formi la perillosa capa de gel invisible coneguda com a «gel negre».
A més, el seguiment del nivell de fundents en sitges i dipòsits permet planificar els reproveïments amb més antelació, de manera que s'evitin situacions de desproveïment en plena onada de fred. Això redueix desplaçaments innecessaris i optimitza lús dels recursos disponibles.
La combinació de dades en temps real i experiència dels equips sobre el terreny dóna com a resultat una vialitat hivernal més ajustada, amb menys actuacions a cegues i un enfocament més preventiu que reactiu. Es tracta, en definitiva, d'actuar abans que la situació es compliqui, en comptes d'anar darrere de la meteorologia.
Tot això s'enquadra en una aposta per la digitalització de les infraestructures viàries que, sense fer soroll, va canviant la manera com es gestiona el manteniment de les carreteres autonòmiques, especialment en temporades de fred extrem o nevades perllongades.
Amb la incorporació d'aquestes 18 noves estacions meteorològiques i sensors de temperatura a la calçada, Castella i Lleó avança cap a un model de gestió hivernal recolzat en una xarxa densa de punts de mesura i en una plataforma única de seguiment, cosa que es tradueix en més informació per als tècnics, més capacitat d'anticipació per a l'administració i un plus de seguretat per als conductors que cada hivern s'enfronten a la neu, el gel i el fred a les carreteres autonòmiques.
